Iruña. Nafarroa. Euskal Herria.

Iruña o Iruñea -com més us agradi- és la capital de Nafarroa, famosa pels seus San Fermins us recomano que la visiteu en qualsevol moment excepte en festes. Ciutat moderna de mida petita té un centre històric ben cuidat i net -excepte en festes- molt marcat per les festes de Sant Fermí i per la ruta Xacobea que la travessa. També es pot visitar la seva ciutadella o el seu eixample. Nosaltres es la tercera vegada que hi estem i sols parem per donar un volt i descansar de cotxe.

Mes tard anem a la casa rural -Hostal Bertiz- que hem reservat, està més al nord, a la zona més occidental de les estivacions pirinenques. No us podeu perdre aquest hostal, la situació es perfecte, teniu el riu Baztan -Bidasoa- que hi passa a tocar, el parc natural de Bertiz als seus peus, la tranquil·litat és exquisida, els paisatges son molt bonics, la zona no està contaminada per un turisme excessiu i per rematar-ho les persones que ho porten t'informen meravellosament si els ho demanes.

Vall del Baztan & Bertiz. Nafarroa. Euskal Herria.

Nafarroa té dos parts ben diferenciades. El sud, molt influenciat, geogràficament per la depressió de tota la conca que forma l'Ebre i el nord, part occidental dels Pirineus amb turons i muntanyes verdes arreu. Es en aquesta part més verda, més ben conservada i que més ha conservat els seus lligams culturals bascos on es troben els municipis de Bertiz-Arana i Baztan. Bertiz es caracteritza pel seu parc natural, just a tocar de la casa rural on hem passat la nit, fem un passeig d'hora i mitja -Amb la Laura de 7 mesos i pico no podem fer mes-. Dinem a Irurita i fem via cap a una collada que ens han indicat a la casa rural, aprop del turó d'Alba. La zona es preciosa. Posteriorment tornem a baixar per on hem pujat i reseguim el riu Baztan (Bidasoa) cap amunt creuant poblets molt bonics com Elitzondo, Amaiur o Urdax. A Urdax hi visitem les coves.
Creuem la frontera estatal i ens plantem directament al País Basc francès, molt més explotat turístic ament cosa que li fa perdre part del seu encant. Intentem trobar lloc per dormir a Sare i posteriorment a Sant Joan de Luz però l'enrenou turístic s'ha desbordat i no ens trobem còmodes al bell mig de tants gabatxos.
Entrem al País Basc espanyol i provem fortuna a Irun, ja comença a ser tard entrem en un Hotel Ibis i sorpressa, està tot ple. Al final acabem en una posada en un lloc fronterer entre Irun i Hendaia, bastant cutre, però és el que hem trobat.
Per acabar el dia sopem a Irun i visitem ja de nit Hondarribia.

Donostia. Guipuzkoa. Euskadi. Euskal Herria.

Donostia, capital de Gipuzkoa és -amb diferència- la més bonica ciutat costera del mar Cantàbric. A la ciutat es respira un aire senyorial arreu dels seus turons, el seu centre històric està plaga't de restaurants on es pot menjar formidablement i les seves platges no tenen igual. Arribats a Donostia és imprescindible visitar la platja de la Contxa. Pel matí la platja es gran i generosa en sorra, per la tarda la marea puja i la zona de sorra s'estreta de forma més que visible -podeu comparar-ne les fotos-. AL migdia dinem en un restaurant cèntric. Marmitako, bacallà a la donostiarra i cuallada ens deixen més que satisfets. Per la tarda un bany i una visita a la pinta dels vents de Chillida Juantegui.

Acabem el dia a Liendo -Cantabria- sopant a casa de la tia Isa i jugant amb el seu net, en Iagoba. Per cert, amb en Iagoba vam conseguir fer 9 tocs seguits jugant a pales.

Portugalete, Getxo, Muskiz. Biscaia. Euskadi. Euskal Herria.

Hem quedat per veure a Aitziber -la cosina de Laura- Eugénio i Iagoba -marit i fill respectivament-, ens inviten a dinar a casa seva i ens posem les botes. Ells viuen a Muskiz en una casa rural, aprofitem després per veure la platja de Muskiz amb L'Aitziber i en Iagoba. Al tornar ens parem a veure uns valls tradicionals, estan de festa major.

L'endemà aprofitem per visitar Portugalete i el seu pont penjant, declarat patrimoni de la humanitat per l'Unesco, és molt curiós i encara avui fa el servei pel qual està dissenyat. Dinem i el travessem. Un cop a l'altra banda ens trobem a Getxo, donem un tomb i ens parem a fer el ximple en unes màquines per fer exercicis. A mi em sorprèn veure-les amb gent gran que les aprofita i les fa servir. Ja n'havia vist abans, però mai havia vist gent fent-les servir, acostumo a veure aquests aparells malmesos per 4 ximplets, aquests estaven força cuidats. Potser és un símptoma de que ens trobem en un país desenvolupat.

Bermeo, Cap Matxitxako & Gaztelugatxe-Aketze. Biscaia. Euskadi. Euskal Herria.

Bermeo és un poble de pescadors de la comarca de Busturialdea-Urdaibai, en la província de Biscaia, País Basc. Aquí vam poder sentir com les gents es comunicaven unes amb les altres majoritàriament en Euskera -cosa molt difícil de trobar segons on-. Un lloc idoni per visitar després el cap Matxitxako i Gaztelugatxe-Aketze, el cap és el punt més septentrional de la província Biscaïna des d'on es pot veure una molt bonica vista incloses les illes de Gaztelugatxe i la d'Aketze. Gaztelugatxe és una molt bonica illa amb un monestir dedicat a Sant Joan Bautista al qual has de pujar per una escala espectacular.

Bilbo. Biskaia. Euskadi. Euskal Herria.

Bilbo (Bilbao en castellà) és la ciutat més gran del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

La ciutat té 353.340 habitants (2008), anomenats bilbaïns, i és la part integrant més activa econòmicament i industrialment de la Gran Bilbo o àrea metropolitana, on viu més de la mitat de la població del País Basc. Els 946.829 habitants del Gran Bilbo (on, a part de la capital biscaïna, la ciutat principal és Barakaldo) s'estenen tot al llarg del riu Nerbion, a les ribes del qual hi tenen també la seu nombroses empreses, mines de ferro i fàbriques, que durant la revolució industrial van portar una gran prosperitat a la regió. De fet, Bilbo és un dels tres grans centres industrials de l'Estat espanyol (despres de Madrid i Barcelona), raó per la qual va rebre molta immigració que va fer créixer la ciutat i els municipis veïns. Aquests immigrants procedien principalment de les regions espanyoles veïnes i d'Andalusia.

Liendo i rodalies. Cantabria. Espanya.

La zona més oriental de la regió de Cantàbria està envaïda per bascos de Bilbo, el fet es dona per la gran diferència entre el valor d'una casa a Bilbo comparat amb els barats preus de Cantàbria. En altres paraules un pis a Euskadi val el mateix que una Casa a l'Espanya de Cantàbria. Com que s'ha fet la autovia del mar Cantàbric cada dia tens un munt de cotxes creuant fronteres. Pel matí els bascos van a Euskadi a treballar i per la nit a Laredo, Liendo o Castro Urdiales a dormir a les seves cases.

Aquest és el cas de Jotxu i dels seus pares -Isa & Xabier-. La casa de Jotxu a Liendo és on passàvem les nits. A casa de la tia Isa vam anar a sopar forces vegades, i pels voltants vam visitar una petita caleta a Liendo, Castro Urdiales i la mega-platja de Laredo.

No puc evitar de comentar les últimes 2 fotografies que us poso aquí corresponents al poble de Castro Urdiales. Com no?, ens trobem dins Espanya i les normes te les passes per on vols. Com podeu veure, amb el rètol de prohibit el bany tenim un munt de banyistes dins l'aigua del port i un grapat de senyors i senyores prenent el poc sol que hi ha just a la rampa per on boten els vaixells, amb una sèrie d'artefactes per sobre seu que s'agafen per cables metàl·lics. El cas arriba a l'extrem quan ens n'adonem que Castro TÉ platja no massa lluny d'allà.

Etxebarri i Galdakao. Biskaia. Euskadi. Euskal Herria.

Un dels dies hem anat a Etxebarri i aprofitat per veure a la tieta de Laura, el seu cosí i els dos fills d'aquest, un cop dinats ens hem allargat a Galdakao per donar un passeig pel barri on va viure Laura fins als 6 anys. Al costat del pis encara funciona el bar Patxi. A la pastisseria Urrestarazu s'ha demanat les ulleres de coco amb xocolata.